A partir de les Narracions de mites clàssics, heu d'emplenar aquest glossari amb les descripcions dels personatges que es transformen. Quan vulgueu crear una nova entrada, comproveu primer que el nom ja no estigui incorporat prèviament per un/a altre/a company/a.

Per afegir un nom al glossari, heu de clicar en el botó "afegeix una entrada". Aquesta acció obrirà l'editor de text html, en què podreu posar el nom mitològic (concepte) i la descripció que en feu. L'edició també permet acompanyar la vostra descripció adjuntant una imatge significativa i un vídeo. No us oblideu de citar i d'enllaçar els apunts sobre el personatge o la seva pervivència ja publicats als blogs. Un cop deseu per primer cop una entrada, a posteriori sempre la podreu editar per ampliar el concepte o millorar-ne la descripció.

Les entrades que feu també les heu de classificar amb etiquetes, en funció del tipus de transfomació: animals, plantes o pedres. Aquestes etiquetes les heu d'introduir en el camp "paraula clau". La primera avaluació introduireu els animals, la segona les plantes i la tercera les pedres, almenys quatre per trimestre. Totes les entrades del glossari poden ser comentades per la resta de companys/es de classe, clicant sobre la icona icon_glossary i d'aquesta manera l'autor o autora de l'entrada podrà anar ampliant la pervivència del personatge mitològic.

Caravaggio

La Medusa, Caravaggio





Navegueu pel glossari utilitzant aquest índex

A | B | C | Ç | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N
O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z | TOTES

Pàgina:  1  2  3  4  5  6  7  (Següent)
  TOTES

A

:

Segons la mitologia grega, Acteó és un caçador, fill d'Aristeu i Autònoe a Beòcia, que va patir la ira d'Àrtemis per una ofensa.

En una versió del mite Àrtemis estava banyant-se nua en els boscos propers a la ciutat beòcia d'Orcomen quan Acteó es va topar amb ella i es va quedar mirant-la, fascinat per la seva bellesa. Quan Àrtemis el veié el va transformar en un cérvol i va manar als seus propis gossos de caça que el matessin. Aquests el van matar i devorar; posteriorment el centruare Quiró els trobà vagant pel bosc i construí una estàtua en honor al seu amo. Altres versions del mite estableixen que l'ofensa fou vantar-se de ser millor caçador que Àrtemis.

Acteó fou també un fill de Melissos, net d'Àrbon que es va escapar d'Argos cap a Corint per por de la tirania de Pheidon. Arquies se'n va enamorar i se'l va voler emportar però a la lluita entre Arquies i Melissos el que va morir fou Acteó. Melissos va establir uns jocs (els Jocs del istme) en honor del fill difunt. Arquies va fugir a Sicíliaon va fundar Siracusa.



Roger Umpiérrez 1r C
Paraula o paraules clau:
:
Adonis era fill i net de Cíniras i fill també de la seva germana, era un jove bell que agradava fins i tot a Venus.
Venus, enamorada d'Adonis, el seguia per tot arreu ensenyant-li a no ser temerari.
Un bon dia, van seure a l'herba i Venus, estirada i recolzada sobre el pit del jove, li explicava entre petons, la història d'Atalanta i Hipòmenes.
Després d'aconsellar al jove que no s'enfronti amb els senglars ni lleons, va pujar al cel amb un carro tirat per cignes.
Casualment, els senglars van sortir del seu amagatall quan Adonis va tocar-lo amb la fletxa, l'animal va girar-se i va començar a córrer rere Adonis.
El va fer caure amb una mossegada a l'engonal.
Venus encara no havia arribat al seu destí i de sobte va escoltar els crits del seu estimat i va donar una volta per tornar amb ell.
La deessa va veure el cos sense vida i ple de sang i va dir:
-El record d'Adonis perviurà, la seva sang serà una flor, l'anemone.
Després de dir aquestes paraules tan boniques, va escampar nèctar damunt la sang i la sang es va convertir en una flor groga... la flor del vent.
"Anèmone" procedeix de la paraula grega αωεμος, que significa vent.



Marta Verde
1r batx C




Thumb_Agenor.jpg
:
Agènor va ser fill de Posidó i de Líbia. Era el rei de Fenícia i estava casat amb Telfassa (la filla de Niló). Tenia cinc fills anomenats Europa, Fènix, Cílix, Cadme i Fineu.
Agènor va ser qui va acabar amb els sacrificis cruents de la seva època. A més fou un rei que dirigia una tribu de cananites.
Una de les filles d'Agènor va ser Europa (gràcies a ella el nostre continent es diu així). Europa va ser una dona molt bonica. Quan va créixer i això li va portar problemes, ja que un dia mentre ella passejava per la platja del regne del seu pare, Zeus es va sentir atret per la seva bellesa i la va raptar. Agènor desesperat va manar els seus fills que anessin a rescatar la seva filla, i Telefassa, prenyada, va morir en l'intent. Els quatre germans van ser desterrats de les terres del seu pare però no haver poder rescatar Europa.




Agènor a la pel·lícula "Ira de Titans"



Paraula o paraules clau:
:

Alcmena era un dels amors de Júpiter i es va quedar embarassada. Alcmena es va posar de part, Ilítia, la deessa que va a les dones espantades en el moment de parir, es va posar en contra per complaure Juno. Alcmena va estar set dies i set nits patint de dolors insuportables. Cansada per l'esforç que havia fet, va invocar Lucina i les Nixes. Lucina va aturar el part per la meitat, Galantis, la criada d'Alcmena es va adonar que Juno no era responsable, sinó que era Lucina.

Galantis va cridar:-Alcmena ja ha estat mare! -
Lucina va donar un vot i va deixar de pregar i Alcmena va poder donar a llum i Lucina va castigar Galantis convertint-la en una mostela.


Alcmena


Carla Arévalo 4t B



Paraula o paraules clau:
:
Apol·lo és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana. També va ser considerat Déu del Sol, en substitució d'Hèlios. És fill de Zeus i Leto, i germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la cacera).

Apol·lo surt als mites d'Apol·lo i Dafne i al de Coronis, en els quals té un paper d'enamoradís.

En el mite d'Apol·lo i Dafne, era un Déu que estava enamorat de la jove Dafne. Un dia, ella passejava pel bosc i Apol·lo la va començar a perseguir. Dafne era una ninfa i no volia tenir res amb Apol·lo, de manera que li va demanar ajuda al seu pare, el riu Peneu. Li va demanar que la convertís en alguna cosa perquè Apol·lo la deixès en pau. Peneu, la va convertir en llorer, de manera que
la seva pell es va transformar en escorça i el seu cabell en fullatge. Apol·lo la va perseguir i es va unir amb ella. Per això, el llorer és una important simbologia, i als atletes guanyadors els hi col·loquen una corona de llorer.

En el mite de Coronis, Apol·lo es va enamorar d'ella. El Déu posseïa un corb blanc i, aquest, quan va descobrir la seva infidelitat, la va delatar. La gralla el va advertir de que no ho fes, però ho va fer igualment. Quan Apol·lo va sentir la falta de la seva amant, mata a Coronis i al seu fill. Apol·lo, com a càstig, transforma al corb blanc en corb negre, i així reflexa l'odi del Déu.





Apol·lo i Dafne.




Apol·lo i Coronis.


Ana Mª Falcón Durán.
4t B.
Paraula o paraules clau:
aracne3.jpg
:
Aracne de Meònia nascuda a Lidia i filla del tintorer Idmó, era una teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler. Un dia va exhibir un tapís tan ben elaborat que tant ella, que era molt orgullosa, com tothom que el veia opinava que la seva destresa superava fins i tot la de la deessa Atena. Atena va baixar a la terra a veure el tapís en persona. Primer va adoptar la figura d'una velleta que va recomanar a l'Aracne que no fos tan orgullosa, ja que a Grècia el pecat de supèrbia es considerava gravíssim. La noia va desoir els seus consells, i Atena va recuperar la seva forma veritable. Aleshores les dues van iniciar un concurs a veure qui feia el millor tapís. Després del concurs, però, Atena va clavar la seva llança al tapís d'Aracne i la noia, embogida, es va suicidar penjant-se d'un arbre. Però l'Atena, adonant-se que s'havia deixat dur per la gelosia, va decidir convertir-la en aranya, de manera que tant ella com els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre, però una obra que ningú mai no admiri.


Diego Velázquez, Les filadores, que representa el mite d'Aracne, 1644-1648, museu del Prado
Sergio Fernández 1rC
Paraula o paraules clau:
:

Arcàdia fou un regió de l'antiga Grècia al centre del Peloponès, limitada a l'est per l'Argòlida, al nord per l'Acaia, a l'oest per l'Èlide i al sud per Messènia i Lacònia.

Actualment forma la unitat perifèrica d'Arcàdia (en grec Νομός Αρκαδίας), que correspon a l'antiga prefectura d'Arcàdia.

Apareix en nombroses obres literàries i amb el temps ha anat adquirint la connotació de lloc paradisíac, un locus amoenus amb nom propi, especialment a partir del Renaixement. L'indret ha donat el nom a l'arcadisme, un tipus de poesia pastoral de connotacions utòpiques.

L'Arcàdia fou la segona regió més gran del Peloponès després de Lacònia i era rodejada d'un anell de muntanyes que la separaven de les altres regions.

El riu principal era l'Alfeu, a la part occidental i després el Styx, l'Eurotas i l'Erasinuis. A la frontera oriental hi havia el llac Estímfal prop de la ciutat del mateix nom.

A la part oriental del país hi havia les principals ciutats: Tegea, Mantineia, Orcomen, Estimpalos, i Feneos.



Paraula o paraules clau:

À

Artemis_acteon.jpg
:

En la mitologia grega, Àrtemis era la deesa de la caça i el regne animal. En identificar-se amb Hècate ho és també de la Lluna. És la filla del déu Zeus i de Latona i la germana bessona d'Apol·lo. Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove.

En el seu honor s'han batejat dos cràters de
Venus (un de la Lluna i un petit planeta).

A "Narracions de mites clàssics", Acteó, després d'un dia de cacera al bosc d'Àrtemis (Diana), va al riu on ella es banyava nua. Les nimfes que servien Àrtemis la van alertar i la van intentar amagar amb els seus cossos, però Acteó la va veure igual. Àrtemis es va enfadar moltíssim i van convertir Acteó en cèrvol i, els gossos van començar a perseguir-lo fins que el van matar.


Àrtemis.



Àrtemis i Acteó.

Ana Mª Falcón Durán.
4t B.

Paraula o paraules clau:

Pàgina:  1  2  3  4  5  6  7  (Següent)
  TOTES